sóc una altra persona
no sé si podré. vull expulsar de les encletxes dels ossos
aquesta tendència a guanyar
un somni.
no sé si podré generar l’embrió que controla
l’amnèsia.
*
sono un’altra persona
non so se potrò. voglio espellere dalle fessure delle ossa
questa tendenza a vincere
un sogno.
non so se potrò generare l’embrione che controlla
l’amnesia.
(Da nòmades/Nomadi, Col. Binària. Ajuntament d’Algaida 2017 / Documenta Balear 2017)
l’aire que t’envolta
hi ha un mar vençut que ha infectat la prudència, ha soterrat el fred
que vol fugir més enfora.
ha deixat l’hivern esqueixat per no plorar més tard
en l’equidistància.
*
l’aria che ti circonda
c’è un mare vinto che ha infettato la prudenza, ha sepolto il freddo
che vuole scappare più lontano.
ha lasciato l’inverno strappato per non piangere più tardi
nell’equidistanza.
(Da nòmades/Nomadi, Col. Binària. Ajuntament d’Algaida 2017 / Documenta Balear 2017)
assossegant-se en el mar, l’espina
és també una carícia
que s’afebleix lentament quan besa
les herbes marines.
tot és ferida i tendresa,
com la claror d’un sol radiant
que travessa
la ràbia fallida de la nostàlgia que s’esllavissa
per terra.
ella és només un rostre
del minimalisme cohesiu que rebutja
a ser soterrat
per la inèrcia infectada de sofre.
ella és l’esquerda degollada del vent.
ella és l’alternativa escollida.
*
acquietandosi nel mare, la spina
è anche una carezza
che si indebolisce lentamente quando bacia
le erbe marine.
tutto è ferita e tenerezza,
come la luminosità di un sole radioso
che attraversa
la rabbia fallita della nostalgia che scivola
sulla terra.
lei è solo un volto
del minimalismo coesivo che rifiuta
di essere seppellito
dall’inerzia infetta di zolfo.
lei è la crepa spezzata del vento.
lei è l’alternativa prescelta.
(Da de sang / di sangue, Il Convivio Editore 2018)
Poesia Ultracontemporanea 